Construcció àrab (s. X – XI) que va passar a ser una fortalesa cristiana l’any 1233. El castell va cedir-se a l’ordre del Temple i posteriorment a l’Ordre de Calatrava. Més tard, cap al 1277, els templaris tornen a fer seu el castell de Polpis, enfortint d’aquesta manera el seu enclau inicial en el Castell de Xivert.
Actualment resten en peu una única torre, la torre de l’Homenatge, i el recinte amurallat, que en el seu interior alberga uns arbres, anomenats altramús del diable, que s’utilitzaven per enverinar les puntes de les fletxes i llances que feien servir en els enfrontaments.


Arbre plantat antigament als patis de les fortaleses o castells, s’utilitzava per enverinar les puntes de les fletxes degut a les propietats tòxiques de les seues fulles. Actualment no és fàcil de trobar perquè en molts llocs s’ha tret degut a les excavacions o restauracions dels castells. A la serra d’Irta el trobem al pati del castell de Polpis, al poblat de Xivert i a l’entorn d’aquestes construccions on l’espècie d’ha extés.
nco-piramidal, defensivo, en el que se abre la única puerta de la torre, en el lado este.
La iglesia, sobre una capilla gótica construida en el año 1330 y que podemos observar en la actualidad, donde se construyó la iglesia parroquial dedicada a Santa Maria Magdalena en el año 1819.