Arbre plantat antigament als patis de les fortaleses o castells, s’utilitzava per enverinar les puntes de les fletxes degut a les propietats tòxiques de les seues fulles. Actualment no és fàcil de trobar perquè en molts llocs s’ha tret degut a les excavacions o restauracions dels castells. A la serra d’Irta el trobem al pati del castell de Polpis, al poblat de Xivert i a l’entorn d’aquestes construccions on l’espècie d’ha extés.
Aquest petit arbre, de 1-4 m d’alçària, és caducifoli. La tija i les fulles desprenen una olor desagradable al xafar-les o picar-les. Les seues fulles són compostes, tenen tres folíols cada una, i les flors, de color groc, s’agrupen en raïms als laterals de les branques i apareixen a l’hivern. El fruit és una llegum gran i aplastada semblant a una garrofa.

< Prev		Próximo >